lunes, 24 de julio de 2017

El calaix-el cajón



El Calaix

Pujant el carrer Pau Claris vam trobar un calaix. Bé, en realitat eren tres calaixos. Tres calaixos de fusta noble i forrats per dintre amb una tela ratllada i florejada de ras blau. A l'instant en vaig voler un. El vaig imaginar col·locat en vertical ple de llibres. No masses, perquè haurien de compartir protagonisme amb la tela. Estava tan il·lusionada que el meu company no es va negar al meu caprici d´agafar-lo del contenidor. Estàvem lluny de casa, feia xafogor i el calaix pesava una tona.

¿Qui penses que el va carregar més estona?

Pujant el carrer Pau Claris vaig tenir la temptació de desconectar  del present i deixar divagar la meva ment reflexionant sobre les metàfores que m´oferia la troballa.  De tant en tant li oferia ajuda al meu company. Ajuda que refusava i que jo, interiorment, agraïa que fos refusada. Aquell present, en camvi, m´oferia material suficient per obtenir la meva reflexió del dia, i sense gaire divagació, he de dir: Em vaig sentir agraïda de què, en general, els homes siguin més forts fisicament que les dones, que el meu company, en particular, hagués mostrat generositat i comprensió, que sigui fort com un roure i que jo gaudeixi tant de "jugar a les casetes".



Nota: Aquest llibre escrit per María José Lera. No va ser un best-seller però en la meva opinió ofereix una sèrie d´estudis i conclusions realment útils per encarar les actuals problemàtiques en vers al gènere. http://www.psicoeducacion.eu/eduinfantil/el%20futbol%20y%20las%20casitas.pdf


 El cajón

Subiendo por la calle Pau Clarís encontramos un cajón. Bueno, en realidad eran tres cajones. Tres cajones de madera noble forrados con una tela de raso estampada con rallas y flores azules. Inmediatamente quise uno. Lo imaginé colocado en vertical lleno de libros. No demasiados, porque tendrían que compartir protagonismo con la tela. Estaba tan ilusionada que mi compañero no se pudo negar a mi capricho de cogerlo del contenedor. Estábamos lejos de casa, hacía una calor húmeda y el cajón pesaba un quintal.

¿Quién crees que lo cargó más tiempo?

Subiendo la calle Pau Clarís tuve la tentación de desconectar del presente y dejar divagar mi mente reflexionando sobre las metáforas que me ofrecía ese hallazgo. De vez en cuando le ofrecía ayuda a mi compañero. Ayuda que rechazaba y que yo interiormente agradecía que rechazara. Aquel presente, en cambio, me ofrecía material suficiente para obtener mi reflexión del dia, y sin demasiada divagación, he de decir. Me sentí agradecida de que en general los hombres sean más fuertes fisicamente que los hombres, que mi compañero, en particular, hubiera mostrado generosidad y comprensión, que sea fuerte como un roble y que yo disfrute tanto de "jugar a las casitas".

Nota: Este libro escrito por María José Lera no fue un best-seller pero en mi opinión ofrece una serie de estudios y conclusiones realmente útiles para enfrentar las actuales problemáticas en relación al género. http://www.psicoeducacion.eu/eduinfantil/el%20futbol%20y%20las%20casitas.pdf

No hay comentarios:

Publicar un comentario